Annaïs de Nrebug

Uno a veces no sabe, no sabe donde sentarse
y de hecho, al igual, no debe ni sentarse.

Pero a veces uno siente la necesidad de sentarse.

Parar.

Parar motores.
Que todo se detenga por un momento,
por favor. Necesito un suspiro.
No se a donde voy.

Uno a veces se marea
y si no se sienta, al igual, se cae.
Y seguramente, esto, es peor.

Paro.
Me siento.
Sea donde sea. Da igual.
Pero antes de caer
mejor me paro
y me siento.

6 de des. 2010

experimento

Cuatro individuos (dos hombres y dos mujeres):

un trabajador sumiso, un filósofo de buena fe,
una bohemia científica y una aristócrata de la plebe.

El experimento:
Juntar los cuatro individuos para que se auto-organicen.

¿Como crees que lo harán?
¿Cuál será el resultado?
Da tu opinión.

24 d’oct. 2010

Por-vertigen-pànic-terroR

Diumenge, 10 d’Octubre de 2010. Les 14:18h.
Davant d’un ordinador, les tecles als dits. T’escric.

A tu. Directament.
A tu. T’escric.

Una cosa ben estranya,
parlar-te, de lluny.
Una cosa perillosa.

Ho sé, que ho és, de perillós.
Fins i tot, fa por.

A mi, em fa por.
Vertigen. Pànic. Terror.

Un fil de veu dins meu parlant amb tu.

És monstruós.
I, repeteixo, perillós.
Al final del camí,
al trencament,
l'amputació.
Sempre hi és,
però quan més endins s’instaura la unió,
més dolorosa deu ser l'amputació.

I, hi ha alguna cosa més interior que un fil de veu?

No ho sé. Pot ser sí.
Però déu ni do com s’adhereix
a les profunditats d’un mateix
un fil de veu!

Déu n’hi do, doncs,
com en deu ser de dolorós
l’haver d’arrencar-te de dins teu
un fil de veu!

I el dolor, a mi, em fa por.
Vertigen.
Pànic.
Terror.

Accepto.
Perquè en tinc ganes.
Perquè vull.
Corro perill. Ho ser.
Però l’accepto, el perill. T’escric.

Perquè l’altre dia,
sortint de casa teva,
vaig pensar que ho faria.

Hi ha tantes coses que et vull dir i no et dic.

I, no és que se’m quedin al pap,
com diu l’expressió. No.
Se’m queden més amunt.
Se’m queden a la boca. A la llengua. A les dents.

I, l’altre dia,
sortint de casa teva,
vaig pensar que t’escriuria.

A tu.
Directament
A tu.
No per dir-te tot el que no et dic. No.
No tan sols per això.

Vaig pensar que t’escriuria per...
Perquè per sobre de la por,
per sobre del perill,
per sobre de tot,
hi ha l'entrega,
el regal,
la voluntat de donar......
.....
.........
.............

però, a dia d'avui, 24 d'Octubre,
l'escrit ha quedat a l'ordinador,
inacabat.
em vaig quedar al principi del què et volia dir,
i encara menys te'l vaig donar.
Avui l'he vist,
i avui, que fa una setmana i un dia que et vaig tornar a deixar,
el penjo.
Per què? No ho ser.
ni tan sols sé perquè no el vaig acabar.
suposo que ja tot es fonia, dins meu, de nou.
és la mateixa història de sempre,
el foc és tan intens que hi tiro neu al damunt.
i tot, per què?
Por vertigen pànic terroR